March, Ausiàs (1400-1459)

A mal estrany és la pena estranya - mas dorm segur de present en sos braces

Ab molta raó me desenamore - de vós me digau si cast o amable

Ab tal dolor com l'esperit s'arranca - E plau-me ço de que vinc tost en ira

Ab vós me pot Amor ben esmenar - creeu-lo ferm, car no ho fa desmentir

Adéu-siau, vós, mon delit, / car tot mon bé és ja fallit - d'aquell qui és semblant a mi / e altres molts

Així com cell qui desitja vianda - tot és dins vós lo que em fa desitjar

Així com cell qui en lo somni es delita - e creure poc si l'envejós consella

Així com cell qui es parteix de sa terra - Així mateix jo no n'he sentiment

Així com cell qui es veu prop de la mort - iré pel món vostre ergull recitant

Algú no pot haver en si poder - pensant que el jorn me fóra defenent

Alguns passats donaren-si a mort - ne em fallirà de ben amar lo grat

Als fats coman tot quant serà de mi - si al voler governa l'apetit

Alt e amor, d'on gran desig s'engendra - cella per què Amor és desegual

Amor se dol com breument jo no muir - e per tornar ja trob la via torta

Aquell ateny tot quant atènyer vol - e pels diners a llur hostal venran

Aquelles mans, que jamés perdonaren - mescladament partirem nostres cossos

Aquesta és perdurable dolor - a quatre peus deu anar qui no ho creu

Bé em maravell com l'aire no s'altera - per no errar, maldic-vos egualment

Callen aquells que d'Amor han parlat - per dona que vera Amor se defensa

Cell qui d'altrui rep enuig e plaer - lleixant Amor qui em traeix en creença

Cert és de mi que no me'n cal fer compte - són molt amargs i a sanitat contraris

Cervo ferit no desitja la font - res venidor trobar no es pot en mi

Clamar no es deu qui molt cerca e troba - Doncs, com serà entre ells cosa segura?

Clar és e molt a tots los amadors - com guardarà lo qui el serveix d'engan?

Cobrir no pusc la dolor qui em turmenta - fes ab ton Fill que piadós me sia

Colguen les gents ab alegria festes - no fareu molt que hi doneu plena fe

Coratge meu, a prendre esforç molt tards - e són aquests los qui de vós s'encenen

Dona, si us am, no em graescau amor - si no us n'han grat, hajau-los per ingrats

En aquell temps sentí d'Amor delit - o tal dolor, que sap prou qui ho sap dir

Entre Amor só portat e Fortuna - lo poc i el molt, cascú per si l'encolpa

Entre els ulls i les orelles / jo em trob un contrast molt gran - d'aquests dos senys mirau les fins / e no l'esguard que propi els és

Fantasiant, Amor a mi descobre - sos grans tresors, sols a mi els manifesta

Ja de amor tèbeu jamés no sia - sembla'm gran dret que la que am jo haja

Ja no esper que sia amat, / car mon voler no us veu report - en lo gest me vull enadir, / puix que Amor m'ha tolt parlar

Ja tots mos cants me plau metre en oblit - los qui en amor de les dones han via

Jo crit lo bé si en algun lloc lo sé - de què em content, e per ço jo me'n call

Junt és lo temps que mon goig és complit - D'aquest gran vol la raó ne murmura

La gran dolor, que llengua no pot dir - lo teu esguard no em donarà espavent

La mia por d'alguna causa mou - e puis me dolc tant com pusc soferir

La vida és breu e l'art se mostra llonga - ab què el pecant lo Paradís escala

L'home pel món no munta en gran valer - car major dan mereix ma gran vergonya

Lla só atès d'on só volgut fugir - jo conec cert que só més que mesquí

Lleixant a part l'estil dels trobadors - no es deu posar lla on miracle està

Lleixe la Sort lo seu variat torn - Déu guard a mi de ser en tal vengut!

Lo cinquèn peu del moltó ab gran cura - que de les arts és la que més profita

Lo jorn ha por de perdre sa claror - vaig a la fi, si Mercè no em defensa

Lo temps és tal que tot animal brut - e mon pits flac lo Passi de Rams canta!

Lo tot és poc ço per què treballam - oms en bell hort són los hòmens del món

Lo viscaí que es troba en Alemanya - e lluny de vós no trob res bo sens pena

Los ignorants Amor e sos exemples - E l'altra és general Ignorança

Ma voluntat, amant-vos, se contenta - mas del durar, quan hi pens, dol m'aferra

Malament viu qui delit perd de viure - plora mon ull e ma boca no canta

Maleit lo jorn que em fon donada vida - de vostres fets, si degú es maravella

Malventurós no deu cercar ventura - ab lo desig que li dóna puntura

Mentre d'Amor sentí sa passió - e ja en mi jo els trobe alterats

Mes voluntats en gran part discordants - per mal esguard no em sia malgraït!

Molt he tardat en descobrir ma falta - ma voluntat faent d'Amor sirventa

Molt me par bo que pens de l'altre món - un punt de bé molts ne porta de mal

Molts hòmens oig clamar-se de Fortuna - puix que m'és prop compte desesperat

Mon bon senyor, puix que parlar en prosa - e si ho farà, ja em veig ab ell caçant

No cal dubtar que sens ulls hom pot veure - se mostra Amor, que tot quant vol acaba

No em clam d'algú que en mon mal haja colpa! - si el passionat ha la raó sancera!

No em fall record del temps tan delitós - tornau-vos lla on de primer estàveu

No em pren així com al petit vailet - los pensaments no em devallen avall

No es maravell algú perquè m'enyor - de mal en bé dins un punt són caiguts

No guard avant ne membre lo passat - i a molt mesquí no el fareu portar jou

No pens algú que m'allarg en paraules - la terça és que fals apetit guarda

No pot mostrar lo món menys pietat - E fort estret, quant sobre mi's posat

No sec lo temps mon pensament immoble - sia remés lo pecat d'Amor Folla

No só gosat en demanar mercè - vellea em plau, qui de mals és sement

O fort dolor, jo et prec que mi perdons - los amadors amants comunament

O Mort, qui est de molts mals medecina - E, quant los call, aquella és llur mostra

O quant és foll qui tem lo forçat cas - que, per ser fresc, lo cors l'esperit crem

O vós, mesquins, qui sots terra jaeu - car sino el ver, l'enteniment no col

Oïu, oïu, tots los qui bé amats - de l'atrevit sia son temps perdut

On és lo lloc on ma pensa repose? - car, en raó, qual serà la que hi visca?

Paor no em sent que Sobreslaus me vença - colpa no hi cau, si venen per contrari

Per lo camí de mort he cercat vida - E per què, doncs, aquest us en mi es trenca?

Per molt amar ma vida és en dubte - D'aquell ho dic qui mor, desig finit

Per què m'és tolt poder delliberar? - no puc entrar qui no ha enteniment!

Por de pijor a molts fa pendre mort - qu'en aquest món no poden mal atendre

Pren-me'n així com al patró que en platja - sinó d'aquell qui molta amor me costa

Puix me penit, senyal és cert que baste - que vostre bé porta dolor extrema

Puix me trob sol en amor, a mi sembla - mas, lla on van, mos pecats no li noguen!

Puix que sens tu algú a tu no basta - puix són camí e via per les altres

Qual serà aquell que fora si mateix - l'hom bestial o l'entenent complit

Quan plau a Déu que la fusta peresca - Fortuna i Cas los torben llur usatge

Quant més amau, tant més temor teniu - dubten los més ab gran necessitat

Què m'ha calgut contemplar en Amor - e jo em confés que fui lo foll aquell

Què val delit, puix no és conegut - fes-me saber si pregar per tu cal

Qui em mostrarà la Fortuna lloar - e majorment lo qui és amorós

Qui em tornarà lo temps de ma dolor - és lo defalt com jo no pusc amar

Qui és aquell qui en Amor contemple - la raó perd, qui és en ell princesa

Qui no és trist de mos dictats no cur - sens aquell seu d'infinida potença

Qui ser'aquell del món superior - perquè m'avís hon és l'estatge seu

Qui, ne per si, ne per Déu, virtuts usa - perquè ab ull flac miren cosa difícil

Qui, sinó foll, demana si m'enyor - E guai d'aquells que entre llurs mans estan!

Quins tan segurs consells vas encercant - ma arma roman en aquest món damnada

Retinga'm Déu en mon trist pensament - per què, anant a Ell, no trobe embarg

Sens lo desig de cosa deshonesta - "Mellor de tots" hauré nom, si em conferme

Si bé mostrau que mi no avorriu - tot açò em pren deu hores en lo jorn

Si Déu del cors la mia arma sostrau - per mon parlar no faent-la-us palesa

Si em demanau lo greu turment que pas - i, en ser per vós, me dol fer curta via

Si en algun temps me clamí sens raó - e que no lleix lo fin or per estany

Si per null temps creguí ser amador - que solament haja nom de resclús

Si pres grans mals, un bé em serà guardat - no l'han sentit e de sos fets s'espanten

Sia cascú per ben oir atent - que no imagín que haver se pogués

Sobresdolor m'ha tolt l'imaginar - quan me record que res vos haja a dir

Tal só com cell qui penssa que morrà - ne tart la mà, com de vós vull escriure

Tant en amor ma pensa ha consentit - que sonarà mentre el món dels vius dur

Tant he amat que mon grosser enginy - oiu-la vós, puix veritat reporta

Tant he amat que vinc en desamar - De qualsevol costat jaeu en fanc

Tot entenent amador me entenga - Envergonyit jo creu de son lloc caia

Tot llaurador és pagat del jornal - en contra aquell qui vostre no vol ser

Tot metge pren càrrec de consciença - E cor partit degun fet no requer

Tots los delits del cors he ja perduts - són los Déus dos en lo món favorits

Tots los desigs escampats en lo món - perden lo seny e les vistes exorben

Veles e vents han mos desigs complir - A joc de daus vos acompararé

Vengut és temps que serà conegut - e Déu lladoncs lo farà segur d'ell

Volgra ser nat cent anys o pus atràs - a mi mateix e tot lo món air

Vós qui sabeu de la tortra el costum - no es pot saber l'endreç que hi trobareu

Xi co·l malalt que el metge lo fa cert - la torre gran li sembla gra de mill

Xi co·l malalt qui llong temps ha que jau - un mal extrem atraçat per Amor

Xi com aquell qui, per sa infinitat - e com de mi no us mostrau desaltar

Xi com l'hom ric qui per son fill treballa - en mi tot sol tal ús és ja errant

Xi com lo taur se'n va fuit pel desert - la gran paor qui em tol ser delitós

Xi com rictat no porta béns ab si - l'aigua corrent amunt se puga estendre

Xi com un rei, senyor de tres ciutats - e mostre-ho jo qui n'he perdut parlar