Timoneda, Joan (n. ca. 1520-m. 1583)

A dos de partir, / units d'un voler - no hi basta poder, / sinó lo morir

A part, a part, que no vull part / de qui té part en altra part - ni comprenguen part ni quart / del qui té part en altra part

Ad aquell que jo vull bé, / puix veig que no em vol amar - i quan hi pense aplegar, / cego el veja i sens guiar

Ad eix jove curt de cos, / dau-li a rossegar un os - que lo faça venturós. / Dau-li a rossegar un os

Ai, Déu com no n'ha fet arbre / perquè no sentís dolor - i lo cor de pedra marbre / perquè no sabés d'amor

Alegrau-vos, pare Adam, / de la faraririran - i son Fill en un pessebre. / Lloat sia Déu!

Amator sum infelix homicida - puis sola sots lo bé de ma ventura - Sonet en set llenguatges

Amic, deixa el festejar, / que donzelles hui en dia - mostren en sa fantasia / molt ergull, poc eixovar

Anar-se'n vol lo meu senyor. / Ell està ací, jo ja l'enyor - lo que sent aquest mon cor. / Ell esta ací, jo ja l'enyor

Aquest jove que ha cantat, / com és grosser! - a mon parer, / pareix martell de ferrer

Aquest jove que ha cantat, / és àngel o enamorat? - dins una cambra tancat. / És àngel o enamorat?

Bé diu veritat / qui tal refrany féu - que massa amistat / engendra menyspreu

Bé és orada la donzella / que en un jove posa amors - de virtuts contra els traïdors, /vent que són difamadors

Bella de vós, puix Déu en vós / tostemps se mira -

Bella, de vós só enamorós, / ja fósseu mia! - la nit i lo jorn quan pens en vós, / mon cor sospira

Cantau, senyor, si voleu; / no siau tan sec i eixut - en mostrar vostra virtut, / que ací no jugam al mut

Com los ulls sien lleugers / a mirar per totes parts - dic que tostemps los primers / són ells, los enamorats

D'aquest bon vellet / no us rigau, senyor - perquè fred i amor / no sap on se met

De l'amor voldria saber, / amic, si és fals o lleial - puix quan més lleial vull ser, / més se dobla lo meu mal

Deixau-lo, senyora, / aqueix servidor - d'eix fals envaïdor / que no us té amor

D'on sou, que tan alt veniu, / don Pipiripiu? - on fan cugullades niu, / don Pipiripiu

En la cena consagrada / fon posat aquest sant pa - i ens mostrà fe de sa mà, / on Jesús tancat està

Est jove que balla i canta / ab ses repicades botes - i ab ses repicades botes / pareix festeja-les totes

Gentilhom, doncs, guie-us Déu, / que no us vull, puix no em voleu - me torbau, com clar se veu; / que no us vull, puix no em voleu

Haveu-me posat en punt / que sou per a dar-me a entendre - i en dones és tal transsumpt / que va l'aigua riu amunt

Hui és nat lo Redemptor, / hui és nat i hui s'abona - i una fogaça redona, / en bon punt i en hora bona

Ja no vull amar, / puix no só volgut - del tot ja vençut; / mon temps he perdut

Jo bé el deixaria, / mes com se pot fer? - ma fe i mon parer / ab tant benvoler

Jurat he de nunca amar / per no penar ningun dia - i en veure-us, senyora mia, / feu-me el jurament trencar

La dona que dóna fe / al que és de cervell lleuger - i no pren ningun parer, / no es clame del que pot ser

La dona que dóna fe / al que és de cervell lleuger - i no pren ningun parer, / no es clame del que pot ser

L'amarga, fatigosa i dura pena - no faltarà, que augmenta cada dia - Sonet a la mort de l'emperador Carls V en dos llenguatges

L'home qui viu namorat / mil voltes pren comiat - L'home qui viu namorat / mil voltes pren comiat

Lo que en amor de donzella / posa sa fe i esperança - pot tenir tal confiança / com qui té l'aigua en cistella

Los ulls són per a mirar / tot lo que davant los ve - mes lo cor no pot amar / sinó a coses que vol bé

Ma senyora m'ha deixat, / que era el bé que tant volia - cridaré com un orat: / malhaja qui en dones fia!

Molt bé sap ella qui és / la que jo servisc de gana - hajam, donques, per entès / que l'amor callant demana

No em façau eixes ullades, / cavaller, puix jo no us vull - i en amor vòstron cor bull; / mala broca us traga l'ull

No hi ha al món major dolor / ni més igual que el morir - com del que és ferit d'amor / i no es gosa descobrir

No hi ha al món major turment / que ben amar secretament - converteix-se molt plaent, / que en ben amar secretament

No sé quin remei espera / qui serveix dona grossera - No sé quin remei s'espera / qui serveix dona grossera

No siau cruel, senyora, / teniu de mi pietat - que ab sageta matadora / lo cor m'haveu travessat

No tingau, jove, dolors / per la donzella - perquè les vostres amors / no les vol ella

Per mi lo favor s'amaga, / puix d'amor no em feu semblant - amau, senyora galant, / que amor ab amor se paga

Per mon clar experiment / conec que no tinc ventura - que, puix me falta ventura, / que em cumple ser diligent

Perla graciosa, / estela del dia - senyora donosa, / qui no us amaria?

Preniu, dama, mon consell, / encara que us semble cru - que tot lo novell és vell / i no és or tot lo que lluu

Puix mon cor teniu, penyora, / sens voler-me ningun bé - no digau, gentil senyora, / d'aquesta aigua no beuré

Puix sou, senyora, la caixa / on està lo meu tresor - on està pres lo meu cor, / jo que fos lo cobertor

Qui té anguila per la cua / i la dona per la fe - la dona que vulga bé, / bé pot dir que res no té

Qui t'ha fet lo mal del peu, / la Marioneta? - no sentiréis más pasión, | la Marion

Sabreu, dama molt aguda, / puix cantau ab tal primor - que si la llengua tinc muda, / cert, desitja-us lo meu cor

Senyora, mal vos regiu; / bé demostrau ser mallol - no veu que és perdre el llexiu / en voler a qui no us vol

Senyora, més val lo vell, / que el jove no té cervell - si de seny té lo segell, / que el jove no té cervell

Senyores, des que só entrat / no ha una hora - ja el meu cor trobe robat / d'una senyora

Si al que de vós s'enamora / prest li mostrau benvoler - de tants servidors, senyora, / digau què n'haveu de fer

Si mon pare no us ha dat / les claus del castell major - per què combateu, senyor, / lo que ja teniu guanyat

Si teniu en dones fe, / sou pagats ab mil falsies - fingen mil hipocresies: / guarda, guarda, no t'hi fies!

Si us confessau, senyoreta, / feu que em demaneu perdó - ai!, mudança n'haveu feta; / nunca m'ho pensara jo

Sia la dona quisvulla, / ans que per ella us perdau - no passeu per ella pena: / si no us vol, no la vullau

Só qui só, que no só jo, / puix d'amor mudat me só - veig la qui em dóna passió, / puix d'amor mudat me só

Són vui traïdores les dones, / traïdores perquè són bones - Són vui traïdores les dones, / traïdores perquè són bones

Tant lo seny i fantasia / he posat en voler bé - que, cercant-me, jo no sé / en quin lloc me trobaria

Teniu fermes esperances, / que no us demostre amor - a vòstron gust i sabor, / no per xo hi ha disfavor

Teniu-vos per despedit / i cercau vostra ventura - on ningú de vós no cura, / que ací no volem vellura

Ulls i cor ab gran debat / estan desitjant saber - senyora, voldria saber / qui s'enamora primer

Voleu saber qui és l'amor? / És lladre a totes passades - puix a les coses furtades / dóna molt millor sabor