Pujol, Joan (n. 1532-doc. 1603)

A tal solemnitat, / ajusten-s'hi goigs grans - portau-nos on anam, / on sou en vostre llum diví

A tots qui los versos presents llegireu - fent raó senyora i esclau lo voler

A vós qui creàreu ab gran providència - jo el cercaré treballant en aprendre

A vós qui teniu ab gran fortalesa - que complidament dir no les poria

Ab gran descuit assegut en la taula - puix són camí e via per les altres

Ab gran terror, Júpiter en lo cel - darà l'estel (divino Filip) vostre

Adorem tots, cristians, / ab juntes mans - ab perpètua alegria. / Lloat sia Déu!

Al setsèn jorn del mes qui es diu novembre - per fugir infern qui los mals assola - Elegia en la mort de Pere Alberc Vila

Aucell real qui àguila et nomenes - i no la fas, si bé mirau, sens causa

Baixant del cel lo Fill etern / sens mai deixar lo Pare seu - perquè ens aport al regne seu / a viure sempiternament

Cantarem ab veu suau / i devota melodia - sia advocada pia / dels confrares de la Pau

Cantem lo misteri --glòria-- / de Jesús clavat en creu - i al qui, d'ells proceint, guia / tot lo món ab gran amor

Claríssim, estrènuo i noble senyor - i nou estil per cantar altre cant

De les Feixes dignament / teniu lo renom, Maria - pregau per tots nit i dia / al fill vostre tan clement

De vós qui al món portàreu bella nova - mes terra i cel vostra llaor esmalta

De vós qui sou nomenat / precursor del rei del dia - de qualsevol malaltia / procurau-li sanitat - Llaors a sant Joan Baptista

Etern factor de tota creatura - car jo som cert haver voluntat franca

Evangelista Joan, / àguila qui en l'altura - socorreu en sa tristura, / evangelista Joan - Llaors de sant Joan evangelista

Factor del món i de tot lo creat - ab cor devot oferint-vos llaors

Fènix etern, Déu eternal vos féu - en Paradís contemplar vostra vista

Ja coneix l'autor no està com pertany - O quant bé refeu lo que fonc mal fet!

La nit que Jesús nasqué / en Betlem dins l'establia - supliquem-lo nit i dia / que de tots haja mercè

Les muses fan per si bell aposent - que passarà lo darrer Occident

Lleva't, pecador mesquí, / i veuràs una donzella - i fa'l caure la donzella / que vui ha parit matí

Lo que pretén l'autor en esta traça - de Febo al món la cara singular - Visió en somni

Mai no trobaran hostal / les muses tan a son compte - qui dels dons és partidor, / mirant per vós ab gran cura

Mare de Déu qui en lo cel regnau - com navegar sens vela ni sens rem

Molt reverend, puix és vostra ventura - en ben obrar tots seran gloriosos

Pilot expert qui per vent fortunal - no crec que mai me tingau presoner

Puix dels màrtirs ab firmesa / lo primer sou certament - socorreu ab gran llarguesa / devant Déu omnipotent - Llaors de sant Esteve, primer màrtir

Puix en vós tenim fiança, / Genís, màrtyr gloriós - contra vós, anyell benigne, procurà cruel turment

Puix no es pot fer ninguna escriptura - renunciant tots actes diabòlics

Puix solament endrece mos dictats - aquell nu cec ab què l'haveu lligada

Qualsevol persona qui serà guarnida - a qui per sos crims devotament plora

Quant algú cau malalt per un excés - hon estarà tostemps ab pena orrible

Respira en mi, o sempiterna guia - puix tu és sol infal·lible sciència

Simple, màrtir gloriós, / puix en vós tenim fiança - devant lo Rei dels senyors / en la benaventurança - Goigs de sant Simple

Tres reis cerquen un infant, / fill de Déu i de Maria - perquè us do socors i guia / contra tot treball i plant

Veniu, veniu, vosaltres qui sens manya - cercant cinc peus on no n'ha sinó quatre

Vós qui portau del cel en vostra cinta - la major part de què dir se'n poria

Vós qui sou lo majoral / entre la santa dotzena - que no caigam en l'arena / de l'etern foc desigual

Vostre nom, Senyora mia, / lloarem ab devot cant - perquè no es puga dir quant / és en vós, reina Maria