Font
Bibliografia
Romeu i Figueras, Josep / Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII. Barcelona: Curial, 1991 - 2 vol. (vol. 1, p. 152-162)
|
Veny Mesquida, Joan Ramon / "Les musicacions de poemes d'Ausiàs March al segle XVI". Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010 - vol. 2, p. 131-147 (p. 138-142)
|
Romeu i Figueras, Josep / "Poemes en castellà atribuibles a Pere Serafí". : , 1975-1976 - vol. 36, p. 133-201 (p. 144-153)
|
Pedrell, Felip / Catàlech de la biblioteca musical de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Palau de la Diputació, 1908-1909 - vol. 1-2 (vol. 2, p. 165-178, núm. 964)
|
Palau y Dulcet, Antonio / Manual del librero hispano-americano. Bibliografía española e hispano-americana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos con el valor comercial de los impresos descritos por Antonio Palau y Dulcet. Barcelona: Librería Anticuaria de A. Palau, 1948-1977 - vol. 1-28 (vol. 27, p. 25, núm. 365162)
|
/ Bibliographica. Documents del segles VIII-XX. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1993 - (p. 80, núm. 104)
|
Testimonis
Serafí, Pere/ Qui vol oir la gesta / d'un jove enamorat -
P. XVIII-XIX / [Inc.] LA fa ridondan y fardan y dondeta, La farifardina fardina fardat, La fardina far- | dat, La fa ri far di na fardat. | QVi vol o ir la gest a, D'vn Ioue enamorat, Qui vol oir la gesta, D'vn Iou'ena mo- | rat, Qui nit y jorn sospira d'Amor apassionat, La farifardan y fardina fardeta, :a farifar dina fardina far- | dat, La fardina fardat, La fa rifar di na far dat. | Vn jorn de priauera, [sic] exit es de poblat, | Solet sens companya, del tot desesperat, | La farifardan, &c. | Cercant va part escura, fugint de claredat, | Les lagrimes que plora, regan per tot lo prat, | La fari fardan, &c. | Clamant se de fortuna, d'Amor y crueltat, | D'vna gentil senyora, que la desheretat, | La fari fardan, &c. | [Expl.] A cada crit que crida, respon a son dictat, | Echo dins sa cauerna, seguint l'a costumat, | La fari fardan, &c. |
Notes: la primera estrofa és transcrita sota pentagrama, que ocupa la primera pàgina del testimoni; a la pàgina següent segueixen les altres estrofes, una sota altra, cada una amb tres línies d'escriptura; en relació amb el text publicat el 1565, aquesta versió redueix considerablement en nombre d'estrofes i fins i tot selecciona versos d'estrofes diferents i els sintetitza en una de sola.Versificació: 7 x 5
|
March, Ausiàs/ Si en algun temps me clamí sens raó -
P. XX / [Text íntegre] A Tot hom dic ij. A tot hom dic lo que confes a Deu, | Que tan no fas que tolga de mon seny, | Aquell delit a que la carn menpeny, A que la carn menpeny, | E lo voler nol desdenya per seu, | Dona quem alt Dona quem alt jon desig ser amat, | Regonegut tal delit auorresch, | Lo de la carn maldic e non partesch, | Lo desperit a temps e com forçat, a temps e com forçat ij
Notes: hem transcrit íntegrament aquest fragment, amb notació musical, localitzat al llibre primer de l'edició, i corresponent als vv. 57-64 de l'edició de Pagès. El llibre segon hi ha un altre testimoni d'aquests mateixos versos.Versificació: 1 x 8
|
Anònim/ Lo mal que no public és una llima -
P. XLIX / [Text íntegre] LO mal que no public es vna lli ma, Que sorda- | ment mon cor rose ga sem pre, De fi bori mes fort per ques de tem pre, Qu'el dur asser e | diamant apri ma, El greu torment veig que lo cor no stima, lo cor no stima, Ans l'appetit forçant a- | tia qu'empre, Los sentiments al goig de tal destem pre, Accarreant a tots per | son mal clima, per son mal cli ma. | DE tal contrast ne surt humor e flama, De bon acord que ser par que no pu ga, | E so molt cert nos creu que mal non senta, E so molt cert nos creu que mal non senta, ij. | Tot es descanç Tot es descanç quant pas seruint vos Da ma, Car lo qu'als vlls abunda'ardor exu- | ga, E lo quel foc consum humor susten ta, humor susten ta, humor susten ta. |
Notes: imprès sota pentagrama.Versificació: 2 x 4, 2 x 3
|
March, Ausiàs/ Què m'ha calgut contemplar en Amor -
P. LXIX-LXX / [Inc.] SIl fort castell gent d'armes lo costreny, | Com es segur lo burch sens mur ni vall? | E si en vos la fermetat defall, | No es al mon algu d'aco no reny, algu d'aço no reny, | Com pot amar qui no es entenent? qui no es entenent? [Expl.] Los apetits he trobats en molt lloch, he trobats en molt lloch, | Durant aytant com lo veure' lo toch, | Mas yo ab vos ij. no Mas yo ab vos ij. no si deus me perdon, si Deus me perdon
Notes: fragment amb notació musical, corresponent als vv. 33-48 de l'edició de Pagès. Cada cobla ocupa una página.Versificació: 2 x 8
|
March, Ausiàs/ Si em demanau lo greu turment que pas -
P. LXXIII / [Inc.] SIm demanau lo greu turment que pas, | Es pas tan fort quem leual dir que passe, que passe, | Y es d'admirar ij. passant com nom trespasse, | Ingratitut portant me'l contrapas, | May retraure de vostr'amor vn pas, | Puix en seguir a vos honesta medre, | Y si raho me fa contrast desmedre, | Y es me lo mon sens vos present y esme lo mon sens vos present escas
Notes: hem transcrit íntegrament aquest fragment, amb notació musical, corresponent als vv. 1-8 de l'edició de Pagès.Versificació: 1 x 8
|
March, Ausiàs/ Si en algun temps me clamí sens raó -
P. [CXI] / [Inc.] […] fas que tolga de mon seny, | Aquell delit, A que ma carn menpeny, A que ma carn menpeny, | E lo voler nol desdenya per seu, | Dona quem alt jon desig ser amat, | Regonegut, tal delit, Auorresch | lo de la carn, maldic e non partesch | lo desperit, A temps e com forçat, A temps e com forçat
Notes: testimoni amb notació musical, localitzat al llibre segon, acèfal a l'únic exemplar que coneixem d'aquesta edició, car s'ha perdut tot el marge superior. De les dimensions de la llacuna i de les característiques d'aquest imprès, que en el cas d'Ausiàs March sol editar per pàgina una cobla amb notació musical, es pot deduir fàcilment que aquest fragment s'ha de correspondre als vv. 57-64 de l'edició de Pagès, encara que no s'hagin conservat el v. 57 i l'inici del següent.Versificació: 1 x 7
|
Serafí, Pere/ Qui vol oir la gesta / d'un jove enamorat -
P. [CXII] / [Inc. (acèfal)] Cercant va part escura, fugint la claredat, | Les lagrimes que plora, regan per tot lo prat, | La fari fardan, &c. | Clamant se de fortuna, d'Amor y crueltat, | D'vna gentil senyora, que la desheretat, | La fari fardan, &c. | [Expl.] Ensemps leons y tigres, li van de tot costat, | Mudan naturalesa, dell tenen pietat, | La fari fardan, &c. | A cada crit que crida.respon a son dictat, | Echo dins sa cauerna, seguint l'a costumat, | La fari fardan, &c. |
Notes: testimoni amb notació musical, localitzat al llibre segon, acèfal a l'únic exemplar que coneixem d'aquesta edició, car s'ha perdut tot el marge superior. En l'estat actual, no es veu la paginació. Es pot deduir que aquest testimoni transmet el mateix text poètic que es trobava al llibre primer, als f. XVIII-XIX.Versificació: 6 x 5
|
|
