Vinyoles, Narcís (doc. 1468-1516)

A vós, devot senyor i regent nostre - que faç lloant la mare d'Esperança

Alçant los ulls en creu per a mirar-te - fes que en los cels mos senys te glorifiquen

Atenyeran aquells goigs mes orelles - que els cecs mortals no basten a descriure

Atenyeran aquells goigs mes orelles - que els cecs mortals no basten a descriure

Bell papagai ab penes d'esperança - és sots l'amor de vós, noble Corbera

Crea'm, Senyor, un cor de nova pasta - fes, doncs, que en mi lo teu mèrit abunde

Cura'm los ulls ab l'ungüent o col·liri - puguen fruir la tua vida santa

Dalt triümfant, baix militant Esgleia - segons l'ardor de caritat ordena

Del zodíac, on són los dotze signes - puix l'Immens d'aquella fon mesura

En aquell jorn amarg de dol i d'ira - ab gran vigor lo jutjaràs sens pausa

En lo cel res no us avança / sinó Déu i, aprés Déu, vós - sou, siau dels pecadors, / vós, refugi d'esperança - Goigs de la verge Maria d'Esperança

Esperant, doncs, ab esperança ferma - volgué venir dels morts ver primogènit

Fill de pecat i nat de inconstància - mai he atés de mos peccats victòria

Fruit divinal collit d'humana planta - tu ens has obert de paradís la porta

I així, Senyor, tinc ferma l'esperança - que mai de Tu mon cor se desespera

Just sacerdot, ministre sens cautela - Fent-se ab Tu ma voluntat unida

La llum del qual no solament il·lustra - mas en aquell de foc en foc m'inflame

La nau Jesús d'aquell port se partia - Ferm la tingué l'ormeig de l'esperança

L'espill immens on vós morau, senyora - que en processó les vèrgens vos segueixen

Lo darrer jorn d'aquesta vida morta - la vostra carn la mia vent refer-me

Lo mort i viu als morts dóna lo viure - sense temor d'algun mortal defecte

Lo títol gran i de major puixança - aquella llum que venç la nostra vista

Los meus cinc senys rebel·les, flacs i pobres - ésser per Tu delliures de la pena

Mare de Déu qui pot intitular-se - veuran lo Fill de vós en ell vestida

Mare de Déu, qui sols pogués meréxer - Faça-us Jesús servar just la balança

Mirant en vós, examen de pintura - que cessaran los mals de turmentar-me

Mirant lo cel brodat d'estel·les clares - conort complit de vida transitòria

Molt pus llauger que no el carro d'Elies - de si mateix salut per a nosaltres

Mon esperit està ple de sospita - E, si no és, "no siento quien lo sienta"

Mos donatius què són, ni mes ofertes - que ens ha salvats de la confusa Troia

O goig sens fi delit inestimable - sense pecats ma pobre consciència

O immortal i mort per mos delictes - acompanyant les ànimes contentes

O pur engast de l'alt carvoncle feta - puix mon pregar, alt en lo cel, no basta

O viva mort per qui vivificades - de sanctedad la sperada corona

Pensant en vós, tresor de ma ventura - m'an donat mal ple d'accidents estranys

Per imitar aquella gran reina - En res lo cors que puixa Déu desplaure

Perquè és egual i ab ells una essència - reberen ja en la darrera cena

Quan me veuràs aparellat a rebre - quant ací baix de Tu l'Esgleia canta

Que mai sens Tu, Senyor, a Tu no miren - salva'l, Senyor, puix tanta amor te costa

Remès seré que infinida promesa - lo perdonar de tot finit demèrit

Sens Tu, Senyor, ¿què só sinó cendra? - nostre serà en fi d'aquest viatge

Senyor immens, Déu meu, no em desempares - foragitant superbiosa audàcia

Serà fet net mon esperit immunde - per obtenir la vida gloriosa

Sion som tots ab l'aigua del baptisme - Ajuda els flacs vençuts que s'abandonen

Tal animal no es posa mai en rama - viu i viurà lo terme natural

Tu ens has donat, Senyor, ampla carrera - que el pren Satan com fa el llop la ovella

Un quern he legit de cobles discretes - o qual mira dreta la fi del esguart

Verge tostemps sens par i sens exemple - la caritat que nostra fe demana

Vós que portàs aquella bala rica - és Ell lo pris, i vós, lo qui el s'emporta

Vós sou quan jo parle la veu que raona - virtuts tan excelses no es poden escriure