Prats, Francesc ()

Ab alt so, en creu posat, / "O Pare", Senyor, cridàs - i fes que no sia vana / la nostra oració

Ab dolor, Senyor, contemple, / coneixent-me tan ingrat - en Jericó só entrat, / voltant a tu la memòria

Ab molt escarn, Rei dels Reis, / blanca porpra t'han vestida - i de penedir nos mostra, / perquè tu sol adorem

Aquell qui s'adapta la carn de Crist pendre - a rebre la Hòstia, segura fermança

Caritat me força i llei me incita - tornar a la via que primer tenien

Confirmada la sentència / del tenint-lloc dels romans - fes sempre que el nostre cor / sia sots obediència

D'estupor comprès, en lo novell temple - de ver cristià, i sens arrogància

Fent oració en l'hort, / Jesús, aprés de la cena - que siga en nós coneguda / humilitat permanent

Humil davant Caifàs, / te doblen la injúria - per tant que obediència / nos confort en la dolor

La vida sens terme excel·lent i cara - E del fer Centaure entendràs l'enigma

L'hàbit de virtut honor exigeix - a on virtut té lo repòs, i fina

L'home pec se troba en cosa novella - I el convit sumesca qui lo món decora

Pres en l'hort, ab mans lligades, / a Anna fuist presentat - En huir los teus devots, / la pietat no s'absenta

Tu, príncep e rei del món, / els súbdits lligat presenten - al juÍ, quan en ta presència, / tots, en carn, serem presents