Prats, Francesc ()

Ab alt so, en creu posat, / "O Pare", Senyor, cridàs - i fes que no sia vana / la nostra oració 

Ab dolor, Senyor, contemple, / coneixent-me tan ingrat - en Jericó só entrat, / voltant a tu la memòria 

Ab molt escarn, Rei dels Reis, / blanca porpra t'han vestida - i de penedir nos mostra, / perquè tu sol adorem 

Aquell qui s'adapta la carn de Crist pendre - a rebre la Hòstia, segura fermança 

Caritat me força i llei me incita - tornar a la via que primer tenien 

Confirmada la sentència / del tenint-lloc dels romans - fes sempre que el nostre cor / sia sots obediència 

D'estupor comprès, en lo novell temple - de ver cristià, i sens arrogància 

Fent oració en l'hort, / Jesús, aprés de la cena - que siga en nós coneguda / humilitat permanent 

Humil davant Caifàs, / te doblen la injúria - per tant que obediència / nos confort en la dolor 

La vida sens terme excel·lent i cara - E del fer Centaure entendràs l'enigma 

L'hàbit de virtut honor exigeix - a on virtut té lo repòs, i fina 

L'home pec se troba en cosa novella - I el convit sumesca qui lo món decora 

Pres en l'hort, ab mans lligades, / a Anna fuist presentat - En huir los teus devots, / la pietat no s'absenta 

Tu, príncep e rei del món, / els súbdits lligat presenten - al juÍ, quan en ta presència, / tots, en carn, serem presents 

 



IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal