Ja remei negú no té / lo meu cor, que tant s'apressa - Trist de mi, i què faré? / Que tant m'encalça la vellesa.
BIBLIOGRAFIA:
Rossich, Albert (2017)/El Llibre de cançons, un cançoner cinccentista desconegut. Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos , vol. 6, p. 115-246
(p. 210-212, núm. 151)
Enllaç
|
TESTIMONIS:
Manuscrit - Girona: Biblioteca privada d'Albert Rossich, s/n
F. 59v-60v . [Inc.] Ja remey mengú no té | lo meu cor, que tant se presa. | Trist de mi!, y què faré, | que tant m’encalsa la vesesa? | No sé què·m fasa des d'ara, | del penteyx que tinc y tos, | [Expl.] si bé·m fas mon bel fransès. | No sé quant me moriré; | ja me'n vaig en galileya. | Trist | Finis |
Notes: les estrofes de 7 v. només copien l'inici del refrany. Tota la informació, inclosa la transcripció del text, deriva de la bibliografia citada.Versificació: 1 x 4, 11 x 7
|
|
