No pensesses, musa mia, / que jo et deixo abandonada - que un home sens vergonya és quiscun frare.
Notes: el final de la part arromançada i l'inici del sonet inserit diuen: "Mes a bon temps un soneto / ne acut, a càbit de pala, / que un frare pretén descríurer / en solas catorse rallas. / És lo frare l'espuma de malícia".
Versificació: romanç disposat en quartetes que insereix al final un sonet.
BIBLIOGRAFIA:
Romeu i Figueras, Josep (1991)/Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII 2 vol.
(vol. 2, p. 217-223, núm. VI). -- Barcelona: Curial
|
TESTIMONIS:
|