Ferreres, Ignasi ()

A fer no em puc atrevir / de l'altre món una gaseta - la demanda és importuna, / de la gaseta impossible

A vós, missenyora Aurora, / que us llevau tan de matí - i a sos amors los troba al darrer full

Certa mossa sé en la terra / a la que, faltant-li un ull - com Déu vos ha criat i jo vos vull

Des d'ara ja, musa, tu pots esplaiar-te - ser més los ofesos d'aquell atemptat

Ell ha de ser, ja queda / resolt des d'ara - a qui nadar pretenga, / bon prou li faça

La nostra caduca vida, / per moltíssimes raons - i si algun altre incomoda, / serà de l'altra complexió

Los sants a l'omnipotent / canten en l'etern repòs - que el ser pintor és de Déu, / i músic de la criatura

Musa mia, com estàs / tan deixada i ociosa? - si no vols que ta mortalla / sia ta pròpia peresa

No gasta tants colors la primavera - que jo et desig més prop que la camisa

No pensesses, musa mia, / que jo et deixo abandonada - que un home sens vergonya és quiscun frare

Quan la desgràcia, tristesa i pesar - podrem cantar què cosa és lo bon gust

Si a peu coix vol, al nadar, / treballar - com vora dels rius les canyes. / Bona banya!

Valga't Déu, per assumpt! O qui poguera - ja té del mont la fàbula andantesca?