F. 2-4v / [Rúbr] AVENT EXIT A CASSAR LO DVCH DE ANJOV | al bosch que se li formà junt à las murallas de Barcelona, se empenyà | en seguiment de vn Ciervo, y travessant montanyas, serrats, y collats | lo perderen de vista los Monters, y embalesat lo Duch de sa natural in- | clinaciò proseguì lo empenyo, fins à tant que la concavitat de una pe- | nya li frustrà la ganancia de la fatiga; puix amparantse de ella lo jà | ferit animal, apesarada sa Altesa advertí la impossibilitat de eixir de aquellas enmaranyadas brenyas; Pero demostrantli Deu vna | Hermita de vn venerable Anciano, guià à ella, y despres de aver dit | lo de Anjou qui era, y aventlo rebut ab lo degut acatament, y | donàt alguns llegum pera sopàr, li tragué pera | postres aquest document. | [Inc.] SEgons la Fisonomia, | y mala gana en menjar, | vostra Altesa, gran Senyor, | sens dupte será assombràt; | [Expl.] Vos feu lo queus parega, | mes quant lo dia vindrá | queus agafian entre potas | no direu nous he avisàt. | FIN. |
Versificació: 458 v.
