Serafí, Pere (n. ca. 1505-m. 1567) A Déu graesc que só desenganat - sols regna al món d'Amor la pitjor part A vós deman, que en poesia ceptre - ab les finals del so d'aquest meu símbol A vós respon, senyor Giberga, vígil - que he declarat vostre quadrat col·loqui Ab vostres falses maneres / malament m'haveu tractat - De tanta malenconia / estic fet del tot mortal Adam, pecant per Eva, que el temptà - participants al goig de l'etern bé Ai, què faré, que per servir Amor - mai per desdeny jo no faré mudança Ai, que no mirau, senyora, / lo gran foc tinc en extrem! - Via fora, via fora, / vingue aigua, que jo em crem! Així del tot com lo gran fred despulla - que em port allà prop la que tant volia Amor, baixat del cel en terra un dia - amant sens fi, seguint la llei comuna Anant un jorn tot sol, mal percebit - que "No es convé lo mal i bé tot junt" Aquell amor de caritat paterna - fessen los fels muntar en l'alt imperi Aquell camí que per ninguna via - per fer-los ser del món la medicina Aquest mesquí / que en presó està - Valeu-me, doncs, Senyora, / que en vostra mà està Ave dels cels gran regina, / Maria glorificada - ora pro nobis, eleta, / peccatoribus. Amén Baco, volent caçar per son delit - que dona i vi enganyen l'home savi Baco, volent Hèrcoles contrafer - e triümfar, sols que no diga res Bella, de vós som amorós, / ja fósseu mia! - sempre sospir quan pens en vós, / la nit i dia Carrer Ample, en tot lo món / lo millor de Barcelona! - i és la que porta corona / sobre quantes dames són Columna gran de nostre sagrat temple - de tot perfet religiós exemple Com cantaré de vostre ser, senyora - ans sempre porfidia Comunament se diu per bona usança - entre ells ab ells foren del tot desfets Dama excel·lent, segons de vós s'estima - a ser per força amada Dama galant, d'alta i molt gran noblesa - ans bella fora mira Dama gentil, disposta i ben formada - al ver descans que de l'alt cel s'implora Dama que estau de gràcies tan cumplida - Aquell senyor que vós sou d'ell senyora Dama, tant pot vostra virtut i fama - tant que no es pot comptar De grans virtuts molt digna caçadora - del més alt cel l'excelsa i alta glòria De gros voler parteix qui el desig cuita - i em té cremant com una infernal cova De tal compàs és vostra gentil cara - als amadors, puix d'ells sou desitjada De temps en temps nos mostra maravelles - posat per llum del nostre temps i guia Debaix d'aquest ditxós i molt fred marbre - D'Olimpi és ara la florida verga Del cel d'Amor, d'on nostre grat deriva - així, nit i jorn crida Del gran valor que mir sou tan cumplida - sentit de llur penar Del temps i de l'Amor que el món fatiga - qui mai l'ha vist és fill de la ventura Del vostre ser, senyora i noble dama - A vós sosté, sens mai trobar segona Dia pasqual, jorn de gran alegria - Reina dels cels, per infinit letare! Dins poc temps he conegut, / la voluntat m'ha portada - que per a fer una errada, / ja m'hajau desconegut Dir lo que sent de vós, divina dama - puix hom mortal comptar-los no poria D'on ve tant mal? Senyora, jo suplic - en veure clar ma servitud s'oblida Dos grans camins nos mostra la natura - i entre ells jamés pau ni descans no tenen En la gran mar de nostra mortal vida - que tots correm en la més gran fortuna En lo secret de summa Trinitat - les dos seguint tot lo voler etern En molts escrits diversos dels poetes - dolços raïms vem que estan amagats En un temps som arribat / que lo món va no sé com - Perdud·és la lealtat; / tothom se guart de tothom Ensemps ab dir la pena que ens tormenta - tot mon intent on lo voler s'esforça És de raó lloar la Verge pia - sens mai finir tan alta melodia És diamant virginitat divina - diamant fi, que el Rei etern vos féu És lo lleó de cor i d'estatura - lleó molt fort i, en lo consell, renard Estant un jorn Amor en companyia - a convertir son goig en cas plorós Estic fet un altre Job / i és forçat seguir son tema - Què faré, si veig tan prop / lo foc que de lluny me crema? Fortuna m'ha portat en tal extrem - la pena gran que tant morir me fa Gran pare sant, elet de l'etern Pare - sou celebrat, i així el cel vos honora Havent mirat vostra valor, senyora - sens mai sentir ni veure sa presència Haver de dir, senyora, lo que sent - sencerament tant quant los dos viureu Hom deu fer quant fer poria / per cumplir son bon voler - Record-vos que cada dia / lo que hom vol no es pot haver Isabel és un nom que entre els poetes - regint-vos tal que vol juí de raó Ja de hui més no vull cantar d'Amor - que em guard de vós i us pac com mereixeu Ja fui gran temps d'Amor pres i lligat - ingratitud que en dona s'esdevé Ja no us vull perquè em vullau / ni perquè em façau mercès - sinó sols que conegau / que us am sens poder fer més Jo em maravell, senyor, puix sent per fama - i aquesta van cercant aquells que l'amen Jo só forçat d'un gran poder que em força - porfidiant, puix d'amar porfidia Jo us ame tant que tant humanament - sols aquel bé que amant puc desitjar Jovent, hajau bona cura / de l'amor quan la tindreu - que jo us jur que la ventura / no l'haureu quant la volreu La mà flaca i temerosa / a penes gosa - sola vós siau servida. / No tinc altre pensament La que en sa amor no té assent, / d'ella no es fie ningú - que en passar que passa d'u / què li fa més dos que cent? La rosa naix d'espina molt picant - ve lo dolç fruit, lo qual té nom ciència L'aigua, lo foc, la terra i lo vent - si em vol lear o créixer més torments? L'arbre sosté la heura joveneta - que el paga aprés ab reganyar les dents Lassa, mesquina! Què faré, / puix mon amat se'n vol partir? - que en ser absent mon dolç amic, / on trobaré jamés abric? L'aucell catiu i dins la gàbia pres - i bandejar de si pler i confort L'immens i etern Fènix, de gràcia infinida - de gràcies molt pròsper, obrau grans miracles Lissipus va pintar la Diligència - no es pot venir sense sofrir fatigues Lo fènix sol mort i cremat, fet cendra - doncs, preguem Déu li don l'eterna glòria Los ulls bé poden mirar / tot lo que davant los ve - perquè el cor no pot amar / sinó cosa que vol bé Los vostres ulls que feien amagar - tement sentir mon dolorós torment Ma vida va de caiguda. / Ja no tinc més esperança - puix la glòria que he tinguda, / cobrar-la no tinc fiança Malventurós amar poc li profita - tal llei sosté lo verdader amor Maria d'alta cima, / ai, Déu, qui us lloarà? - quan alta sou pujada, / que altre no hi bastarà Menjar salat, tot lo dinar sens beure - és la muller que sia renyinosa Més prest poràs detenir lo delfí - ella el ferà bridar de son cabestre Mirem en creu Jesucrist, home fènix - i dar-nos ha lo divinal triümfo Mon cor tinc pres, catiu / enmig d'un verd boscatge - Mon cor està catiu / enmig d'un bosc joliu Morir és port que en l'alt reviure ens porta - als mals, mortal, i als fels, vida segura Nat és hui l'Hom, que és Déu en forma humana - puix per tots temps resta nostra advocada No és amor vostre voler / ni es pot en res estimar - Així el verdader amar / ha de ser en tot sencer O cegos que segui tant la Fortuna! - vos trobareu ab més necessitat O ditxosa desventura, / que, ja que puga matar-me - que ja que puga matar-me, / no podrà descontentar-me O gran saber i empresa d'alta força - que el sol lluent s'iguala sols ab ella O Lluc beneit, vós que la Verge pura - pregau per nós, puix que és nostra advocada O món caduc, on és la gran prudència - quan no porà de tu ser recobrada O Mort cruel! Quan mir en ta figura - m'haurà mercè, puix tinc en Ell fiança O veritat, que al teu factor retires! - on, resplandent, vers los humans te gires Ogen aquells que vera Amor los tira - i mort cruel causant en recompensa Pare nostre, Déu eternal / que estàs als cels i veus lo món - deslliura'ns, doncs, gran Déu del cel / del mal, vivint, i mort d'infern Partida que és per mi de greu dolor - i d'ella absent, quin viure puc passar? Partit havem companyia; / ja no ens volem bé ni mal - Si teniu res que meu sia, / tornau-m'ho, i adéu-siau! Pena mortal estranyament sentida - Si prest no ve, poc durarà mon viure Pensar poreu si és cosa convinent - la joia a l'hom i la glan al porcell Pensava jo que per servir Amor - de mi sos fins han de finir així Per aquelles set dolós / que sentís, Mare de Déu - Vostre fill Déu pregareu / que remedie nostres plos Per contemplar en vós, Verge sagrada - en l'altitut, puix sou nostr·advocada Per poc de cas traboca fe lleugera - lo bon amic en la necessitat Per satisfer, senyor, a son intent - Ell ha permès que tan bé acertàs Per tenir tan gran amor / i dels vicis fer esmena - de mal i del tentador, / digna santa Magdalena Perduda tinc l'alegria / ab desesperació - Mort m'haveu, senyora mia; / no us ho mereixia jo Ploren vui tots los trobadors sens mida - dient per ell: 'Reciescat in pace' - Sonet en epitafi de mossèn Pere Giberga Prop de son cau, la roda teix l'aranya - que un gran moscàs rompa la lleugera tela Puces i polls deixen prest lo cos mort - deixant-te sol així com una bèstia Puix contrastau sens raó / al voler meu - en tot pugau dir de no, / plàcia a Déu Puix Fortuna m'ha llevat / tot lo bé que posseïa - cridaré com un orat: / malhaja qui en dones fia! Puix si us mir vós me mirau / i si us parle us ne rieu - no sé per què no em valeu. / Ma senyora, i per què ho feu? Puix vol saber quin és mon pensament - d'aquell dolçor del que vós sou tan plena Puix vostre cant, gentil senyora mia - càntic de morts, per ma desaventura Quan lo gran Sol de resplandor divina - de l'univers triumfant cobrà victòria Quan pens i mir els fets del temps present - com lo subject on la valor sosté Quant ha que desitge / servir-vos, amor! - Vós amau a altri; / eixa és ma dolor Quant més va mon mal pitjora, / no puc sofrir tal dolor - puix jo tem que ma senyora / sent per altre el mal d'amor - Cançó de gelozia Quant pot donar en l'alt munt de Parnàs - tant los accents concòrdan en sos tersos Qui dóna l'os a l'ase i palla al ca - doctrina està subjecta per desvari Qui es vol casar deu ésser embenat - quin viure té ni quin renom i fama Qui no sap secret callar, / no pot dir que sap d'aimar - Qui no sap secret callar, / no pot dir que sap d'aimar Qui stà trist, com cantarà / si vostra favor no ha? - Qui pogués trobar favor! / Sempre sper quant Déu volrà Qui us ha tan mal informada? / No solíeu ésser tal - no em siau tan avara / del que jo no meresc mal Qui vol oir la gesta / d'un jove enamorat - i al fi consent que muira / qui l'ama de bon grat Qui vol saber secrets d'amor per prova - que el discordant en amor no consona Qui vol segur passar aquesta vida - Pus, Déu volent, sigam la vida honesta Reina del Cel, puix que sou advocada - Puix tant podeu, valeu-nos, Virgo pia Rellotge fi posat en soledat - d'apòstols sants i, juntes, les Maries Rosa fragrant, virginitat divina - sola sou vós, puix tal l'etern vos féu! Sa faç mirant en lo mirall la dama - que los miralls són fets per tal empresa Sant Joan, vós sou major / entre los nats de dones - segons dix lo Salvador / en vostres llaors tan bones - Llaors del benaventurat sant Joan Baptista Segle ditxós! Alegra't, Barcelona - de ben dictar poemes molt insignes Segons que mir pintat en sa scriptura - clamant-me sol de ma desaventura Semblant-se molt Amor i la Fortuna - no mereixent en res de vós pensar Sempre jo pens i del pensar sent pena - I d'est pensar jamai no se'n refrena Sentit he dir, senyora, vostra fama - al grau que és més sencer Senyora, no deveu estar ufanosa - que em trobaré de vós, com ell, venjat Senyora, no puc descreure / lo que tant he presumit - que per temps la veritat / mostrarà les obres veres Si el príncep vol que sa virtut floresca - llebres i cans llurs corones sostenen Sí em lleví de bon matí / i aní-me'n tota soleta - Val Déu que estic dolenta! / L'amor és, que em tormenta Si fos gentil, Maria Magdalena - Al cel fruint la vida gloriosa Si jo bastàs, senyora, com volria - vostre valor vos fa ser ben amada Si los antics astròlegs mostra plana - que tan grans parts nos mostra descobertes Sia la dona quisvulla, / ans per ella no us perdau - a la més bella del món, / si no us vol, no la vullau Sobres d'amor ma pensa han tant torbada - i vida i mort sola de vós espera Temps era temps / que solia ser bon temps - Mes temps vindrà / que el bon temps tornarà Tenint tant seny i ab ell tanta valor - poden també fer que no puga ser Teniu fort, la vida mia, / i vage-us lo cor en mi - que jamés vos deixaria; / vostre só fins a la fi Tots esperant estaven, cels i terra - puix mare sou dels pecadors, sens falta Tots quants d'Amor segueixen la carrera - ans sent del tot secar-se l'esperança Tranquil·la mar, lo vent llarg i serè - que ningun fel atràs no restaria Tres reis potents guiats per l'alt poder - lloant aprés la Verge que el parí Tres són llatins en l'alta poesia - que, par ab ells, mereix portar corona Un bé tan alt que sobra sens mesura - lo ver camí hon l'etern bé s'enserra Un greu mortal dolor de molt gran força - que cerc mon ben servir clar se conega Un pescador d'anguiles mai pot fer - a malfactors és pitjor temps que sia Verge sens par, electa de l'alt Pare - alta finor que els cels i món decora Verge sens par, eleta mare mia - Doncs, mare, just regnau sobre l'altesa Vingut és ja lo jorn tant dolorós - l'ànima puig al cel d'assí partint Volent amor venjar tan gran crueza - tant sa valor tot l'univers inflama Volent l'etern Príncep donar-nos exemple - que en vós fa gran ampra l'Església com canta Volent, senyor, lo vostre dany reprendre - que porta al coll la casa i son haver Vostra vida divinal, / Mare de Déu consagrada - fa que, aprés Déu sens igual, / sou dels àngels coronada Vull començar ab veu d'Amor queixosa - sens mai campar de penes tan estranyes Vull-vos tant, més del que mostre. / Si voleu saber quant és - perquè en res no troba plaer / que no sia vós o vostre Xi com lo sol quan vol finir lo dia - cobrà del cel lo vertader reviure - En la mort de donya Aldonça de Cardona
A Déu graesc que só desenganat - sols regna al món d'Amor la pitjor part A vós deman, que en poesia ceptre - ab les finals del so d'aquest meu símbol A vós respon, senyor Giberga, vígil - que he declarat vostre quadrat col·loqui Ab vostres falses maneres / malament m'haveu tractat - De tanta malenconia / estic fet del tot mortal Adam, pecant per Eva, que el temptà - participants al goig de l'etern bé Ai, què faré, que per servir Amor - mai per desdeny jo no faré mudança Ai, que no mirau, senyora, / lo gran foc tinc en extrem! - Via fora, via fora, / vingue aigua, que jo em crem! Així del tot com lo gran fred despulla - que em port allà prop la que tant volia Amor, baixat del cel en terra un dia - amant sens fi, seguint la llei comuna Anant un jorn tot sol, mal percebit - que "No es convé lo mal i bé tot junt" Aquell amor de caritat paterna - fessen los fels muntar en l'alt imperi Aquell camí que per ninguna via - per fer-los ser del món la medicina Aquest mesquí / que en presó està - Valeu-me, doncs, Senyora, / que en vostra mà està Ave dels cels gran regina, / Maria glorificada - ora pro nobis, eleta, / peccatoribus. Amén Baco, volent caçar per son delit - que dona i vi enganyen l'home savi Baco, volent Hèrcoles contrafer - e triümfar, sols que no diga res Bella, de vós som amorós, / ja fósseu mia! - sempre sospir quan pens en vós, / la nit i dia Carrer Ample, en tot lo món / lo millor de Barcelona! - i és la que porta corona / sobre quantes dames són Columna gran de nostre sagrat temple - de tot perfet religiós exemple Com cantaré de vostre ser, senyora - ans sempre porfidia Comunament se diu per bona usança - entre ells ab ells foren del tot desfets Dama excel·lent, segons de vós s'estima - a ser per força amada Dama galant, d'alta i molt gran noblesa - ans bella fora mira Dama gentil, disposta i ben formada - al ver descans que de l'alt cel s'implora Dama que estau de gràcies tan cumplida - Aquell senyor que vós sou d'ell senyora Dama, tant pot vostra virtut i fama - tant que no es pot comptar De grans virtuts molt digna caçadora - del més alt cel l'excelsa i alta glòria De gros voler parteix qui el desig cuita - i em té cremant com una infernal cova De tal compàs és vostra gentil cara - als amadors, puix d'ells sou desitjada De temps en temps nos mostra maravelles - posat per llum del nostre temps i guia Debaix d'aquest ditxós i molt fred marbre - D'Olimpi és ara la florida verga Del cel d'Amor, d'on nostre grat deriva - així, nit i jorn crida Del gran valor que mir sou tan cumplida - sentit de llur penar Del temps i de l'Amor que el món fatiga - qui mai l'ha vist és fill de la ventura Del vostre ser, senyora i noble dama - A vós sosté, sens mai trobar segona Dia pasqual, jorn de gran alegria - Reina dels cels, per infinit letare! Dins poc temps he conegut, / la voluntat m'ha portada - que per a fer una errada, / ja m'hajau desconegut Dir lo que sent de vós, divina dama - puix hom mortal comptar-los no poria D'on ve tant mal? Senyora, jo suplic - en veure clar ma servitud s'oblida Dos grans camins nos mostra la natura - i entre ells jamés pau ni descans no tenen En la gran mar de nostra mortal vida - que tots correm en la més gran fortuna En lo secret de summa Trinitat - les dos seguint tot lo voler etern En molts escrits diversos dels poetes - dolços raïms vem que estan amagats En un temps som arribat / que lo món va no sé com - Perdud·és la lealtat; / tothom se guart de tothom Ensemps ab dir la pena que ens tormenta - tot mon intent on lo voler s'esforça És de raó lloar la Verge pia - sens mai finir tan alta melodia És diamant virginitat divina - diamant fi, que el Rei etern vos féu És lo lleó de cor i d'estatura - lleó molt fort i, en lo consell, renard Estant un jorn Amor en companyia - a convertir son goig en cas plorós Estic fet un altre Job / i és forçat seguir son tema - Què faré, si veig tan prop / lo foc que de lluny me crema? Fortuna m'ha portat en tal extrem - la pena gran que tant morir me fa Gran pare sant, elet de l'etern Pare - sou celebrat, i així el cel vos honora Havent mirat vostra valor, senyora - sens mai sentir ni veure sa presència Haver de dir, senyora, lo que sent - sencerament tant quant los dos viureu Hom deu fer quant fer poria / per cumplir son bon voler - Record-vos que cada dia / lo que hom vol no es pot haver Isabel és un nom que entre els poetes - regint-vos tal que vol juí de raó Ja de hui més no vull cantar d'Amor - que em guard de vós i us pac com mereixeu Ja fui gran temps d'Amor pres i lligat - ingratitud que en dona s'esdevé Ja no us vull perquè em vullau / ni perquè em façau mercès - sinó sols que conegau / que us am sens poder fer més Jo em maravell, senyor, puix sent per fama - i aquesta van cercant aquells que l'amen Jo só forçat d'un gran poder que em força - porfidiant, puix d'amar porfidia Jo us ame tant que tant humanament - sols aquel bé que amant puc desitjar Jovent, hajau bona cura / de l'amor quan la tindreu - que jo us jur que la ventura / no l'haureu quant la volreu La mà flaca i temerosa / a penes gosa - sola vós siau servida. / No tinc altre pensament La que en sa amor no té assent, / d'ella no es fie ningú - que en passar que passa d'u / què li fa més dos que cent? La rosa naix d'espina molt picant - ve lo dolç fruit, lo qual té nom ciència L'aigua, lo foc, la terra i lo vent - si em vol lear o créixer més torments? L'arbre sosté la heura joveneta - que el paga aprés ab reganyar les dents Lassa, mesquina! Què faré, / puix mon amat se'n vol partir? - que en ser absent mon dolç amic, / on trobaré jamés abric? L'aucell catiu i dins la gàbia pres - i bandejar de si pler i confort L'immens i etern Fènix, de gràcia infinida - de gràcies molt pròsper, obrau grans miracles Lissipus va pintar la Diligència - no es pot venir sense sofrir fatigues Lo fènix sol mort i cremat, fet cendra - doncs, preguem Déu li don l'eterna glòria Los ulls bé poden mirar / tot lo que davant los ve - perquè el cor no pot amar / sinó cosa que vol bé Los vostres ulls que feien amagar - tement sentir mon dolorós torment Ma vida va de caiguda. / Ja no tinc més esperança - puix la glòria que he tinguda, / cobrar-la no tinc fiança Malventurós amar poc li profita - tal llei sosté lo verdader amor Maria d'alta cima, / ai, Déu, qui us lloarà? - quan alta sou pujada, / que altre no hi bastarà Menjar salat, tot lo dinar sens beure - és la muller que sia renyinosa Més prest poràs detenir lo delfí - ella el ferà bridar de son cabestre Mirem en creu Jesucrist, home fènix - i dar-nos ha lo divinal triümfo Mon cor tinc pres, catiu / enmig d'un verd boscatge - Mon cor està catiu / enmig d'un bosc joliu Morir és port que en l'alt reviure ens porta - als mals, mortal, i als fels, vida segura Nat és hui l'Hom, que és Déu en forma humana - puix per tots temps resta nostra advocada No és amor vostre voler / ni es pot en res estimar - Així el verdader amar / ha de ser en tot sencer O cegos que segui tant la Fortuna! - vos trobareu ab més necessitat O ditxosa desventura, / que, ja que puga matar-me - que ja que puga matar-me, / no podrà descontentar-me O gran saber i empresa d'alta força - que el sol lluent s'iguala sols ab ella O Lluc beneit, vós que la Verge pura - pregau per nós, puix que és nostra advocada O món caduc, on és la gran prudència - quan no porà de tu ser recobrada O Mort cruel! Quan mir en ta figura - m'haurà mercè, puix tinc en Ell fiança O veritat, que al teu factor retires! - on, resplandent, vers los humans te gires Ogen aquells que vera Amor los tira - i mort cruel causant en recompensa Pare nostre, Déu eternal / que estàs als cels i veus lo món - deslliura'ns, doncs, gran Déu del cel / del mal, vivint, i mort d'infern Partida que és per mi de greu dolor - i d'ella absent, quin viure puc passar? Partit havem companyia; / ja no ens volem bé ni mal - Si teniu res que meu sia, / tornau-m'ho, i adéu-siau! Pena mortal estranyament sentida - Si prest no ve, poc durarà mon viure Pensar poreu si és cosa convinent - la joia a l'hom i la glan al porcell Pensava jo que per servir Amor - de mi sos fins han de finir així Per aquelles set dolós / que sentís, Mare de Déu - Vostre fill Déu pregareu / que remedie nostres plos Per contemplar en vós, Verge sagrada - en l'altitut, puix sou nostr·advocada Per poc de cas traboca fe lleugera - lo bon amic en la necessitat Per satisfer, senyor, a son intent - Ell ha permès que tan bé acertàs Per tenir tan gran amor / i dels vicis fer esmena - de mal i del tentador, / digna santa Magdalena Perduda tinc l'alegria / ab desesperació - Mort m'haveu, senyora mia; / no us ho mereixia jo Ploren vui tots los trobadors sens mida - dient per ell: 'Reciescat in pace' - Sonet en epitafi de mossèn Pere Giberga Prop de son cau, la roda teix l'aranya - que un gran moscàs rompa la lleugera tela Puces i polls deixen prest lo cos mort - deixant-te sol així com una bèstia Puix contrastau sens raó / al voler meu - en tot pugau dir de no, / plàcia a Déu Puix Fortuna m'ha llevat / tot lo bé que posseïa - cridaré com un orat: / malhaja qui en dones fia! Puix si us mir vós me mirau / i si us parle us ne rieu - no sé per què no em valeu. / Ma senyora, i per què ho feu? Puix vol saber quin és mon pensament - d'aquell dolçor del que vós sou tan plena Puix vostre cant, gentil senyora mia - càntic de morts, per ma desaventura Quan lo gran Sol de resplandor divina - de l'univers triumfant cobrà victòria Quan pens i mir els fets del temps present - com lo subject on la valor sosté Quant ha que desitge / servir-vos, amor! - Vós amau a altri; / eixa és ma dolor Quant més va mon mal pitjora, / no puc sofrir tal dolor - puix jo tem que ma senyora / sent per altre el mal d'amor - Cançó de gelozia Quant pot donar en l'alt munt de Parnàs - tant los accents concòrdan en sos tersos Qui dóna l'os a l'ase i palla al ca - doctrina està subjecta per desvari Qui es vol casar deu ésser embenat - quin viure té ni quin renom i fama Qui no sap secret callar, / no pot dir que sap d'aimar - Qui no sap secret callar, / no pot dir que sap d'aimar Qui stà trist, com cantarà / si vostra favor no ha? - Qui pogués trobar favor! / Sempre sper quant Déu volrà Qui us ha tan mal informada? / No solíeu ésser tal - no em siau tan avara / del que jo no meresc mal Qui vol oir la gesta / d'un jove enamorat - i al fi consent que muira / qui l'ama de bon grat Qui vol saber secrets d'amor per prova - que el discordant en amor no consona Qui vol segur passar aquesta vida - Pus, Déu volent, sigam la vida honesta Reina del Cel, puix que sou advocada - Puix tant podeu, valeu-nos, Virgo pia Rellotge fi posat en soledat - d'apòstols sants i, juntes, les Maries Rosa fragrant, virginitat divina - sola sou vós, puix tal l'etern vos féu! Sa faç mirant en lo mirall la dama - que los miralls són fets per tal empresa Sant Joan, vós sou major / entre los nats de dones - segons dix lo Salvador / en vostres llaors tan bones - Llaors del benaventurat sant Joan Baptista Segle ditxós! Alegra't, Barcelona - de ben dictar poemes molt insignes Segons que mir pintat en sa scriptura - clamant-me sol de ma desaventura Semblant-se molt Amor i la Fortuna - no mereixent en res de vós pensar Sempre jo pens i del pensar sent pena - I d'est pensar jamai no se'n refrena Sentit he dir, senyora, vostra fama - al grau que és més sencer Senyora, no deveu estar ufanosa - que em trobaré de vós, com ell, venjat Senyora, no puc descreure / lo que tant he presumit - que per temps la veritat / mostrarà les obres veres Si el príncep vol que sa virtut floresca - llebres i cans llurs corones sostenen Sí em lleví de bon matí / i aní-me'n tota soleta - Val Déu que estic dolenta! / L'amor és, que em tormenta Si fos gentil, Maria Magdalena - Al cel fruint la vida gloriosa Si jo bastàs, senyora, com volria - vostre valor vos fa ser ben amada Si los antics astròlegs mostra plana - que tan grans parts nos mostra descobertes Sia la dona quisvulla, / ans per ella no us perdau - a la més bella del món, / si no us vol, no la vullau Sobres d'amor ma pensa han tant torbada - i vida i mort sola de vós espera Temps era temps / que solia ser bon temps - Mes temps vindrà / que el bon temps tornarà Tenint tant seny i ab ell tanta valor - poden també fer que no puga ser Teniu fort, la vida mia, / i vage-us lo cor en mi - que jamés vos deixaria; / vostre só fins a la fi Tots esperant estaven, cels i terra - puix mare sou dels pecadors, sens falta Tots quants d'Amor segueixen la carrera - ans sent del tot secar-se l'esperança Tranquil·la mar, lo vent llarg i serè - que ningun fel atràs no restaria Tres reis potents guiats per l'alt poder - lloant aprés la Verge que el parí Tres són llatins en l'alta poesia - que, par ab ells, mereix portar corona Un bé tan alt que sobra sens mesura - lo ver camí hon l'etern bé s'enserra Un greu mortal dolor de molt gran força - que cerc mon ben servir clar se conega Un pescador d'anguiles mai pot fer - a malfactors és pitjor temps que sia Verge sens par, electa de l'alt Pare - alta finor que els cels i món decora Verge sens par, eleta mare mia - Doncs, mare, just regnau sobre l'altesa Vingut és ja lo jorn tant dolorós - l'ànima puig al cel d'assí partint Volent amor venjar tan gran crueza - tant sa valor tot l'univers inflama Volent l'etern Príncep donar-nos exemple - que en vós fa gran ampra l'Església com canta Volent, senyor, lo vostre dany reprendre - que porta al coll la casa i son haver Vostra vida divinal, / Mare de Déu consagrada - fa que, aprés Déu sens igual, / sou dels àngels coronada Vull començar ab veu d'Amor queixosa - sens mai campar de penes tan estranyes Vull-vos tant, més del que mostre. / Si voleu saber quant és - perquè en res no troba plaer / que no sia vós o vostre Xi com lo sol quan vol finir lo dia - cobrà del cel lo vertader reviure - En la mort de donya Aldonça de Cardona
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal