Dieç, Ferran ()

Al qui sens pris elegirà lloar-la - que puixa dalt, reina dels cels, mirar-la

Del que pertany al Creador - carta de mar haurà la de mon pare

Espera sens culpa la verd gavarrera - de pricadors frares raons diu insignes

Les divines gràcies així són partides - mossèn Fuster digne guanyà d'omne quare

Les obres dalt ha son etern principi - Deixe llibert, que molts veig que s'adoben

L'Obrer etern, fundant natura humana - l'estat present del viure tret innoble

L'or fi de pes requir balança fina - pregam-vos dalt que els nostres crims no ens citen

Mossèn Guillem, quart en linatge, / dels qui han fet fel vasallatge - que qualsevol no s'aparella / fent participi

Per quant m'an dit que'n la devoció - De timbres deu haurà·l guanyant en do

Perquè moltes obres detiguen la plaça - que hi són tals persones Fill i mare pura