Mateu i Sanç, Llorenç (1618-1680)

Atenció, senyores meues, / perquè hui vull alabar - que, si elles volen, ningú / pot lliurar-se de ses mans

En llengua valenciana publicau - faria qualsevulla valencià

Eterna sabiduria / que en el soli de magestat - dau-me, Senyor, tanta gràcia / que hui us puga jo alabar

Font perenne d'aigües vives / que formen la immensa mar - puix, si cante ab veu de peix, / cert és que só peix cantant

Jamés, jugant a l'escampilla, pic - i si en la cara no eres com un drac

Juana, jo no sé què em diga / escoltant eixos sospirs - que a falta de margalló, / bo és rossegar la granera

La fàbula que em demanen / en este romanç escric - ans d'amanéixer avisa / que ens guardem d'estos perills

Llamp de Déu en la mà que, sent de gel - i la pos en un forn en lloc de sal

Llum de la llum més excelsa, / imatge d'aquell saber - aquí humilment la demane / per a dir-li lo que crec

Més alegre te mostres sobre brases - vent del teu cor l'activitat extrema?

Muira mon pensament, que al mateix sol - de l'infern perdurable i enutjós

No de les muses, filles del planeta - autors, jutges, poetes, secretari

Quan isca a pendre el sol, sia de nit - lo fetge, lleu i cor no m'has romput

Quan ve del mas ab tant de vi don Pau - ni és peix ni carn, ni os ni moll, ni seu

Si lo sol, que influeix pau a la terra - amparant a infinits desamparats

Tinguen-se els jurats a ratlla, / valga lo noble i lo cortès - frare que a un bisbe degolla, / miren què farà a un jurat

Tomàs, que liberal al poble entregues - quan es pobre només se té per bisbe