Romaguera, Josep (1642-1723)

Ab tridente de llums, flamea preciosa - ab transparències d'or, còpia de gala

Agradable, sa destresa / en cantar és tirania - és parca de tot valor / lo encant de sa bellesa

Al despertar del dia, / de l'espuma amaneix - dolcíssima pirata, / mata adormint i a l'adormit remata

Alegria de l'orbe, o pompa hermosa - ab gràcia universal de les criatures

Apel·les pintà a l'aire, bell Apolo - ab gràcia universal fins de ses plomes

Apotentat del cel, volant procura - de la planta a la flor més presumida

Arquetipo de grandesa, / meravella d'esplendor - i en lo Elício de la fama, bell Coloso de l'honor

Arquitecto, prodigi ab clara empresa - t'admira Pal·las i venera Apolo

Celant de son pit l'ardor, / sols recreo és lo que ostenta - viu de poder-la alcançar / sens que s'entenga en la flor

De Pal·las monstruós gegant, / que per grave d'immòbil porfiant - ja al primer pas de la salobre zona, / segura tens la glòria i la corona

Del cel fins a la selva s'entapissa - ab gràcia universal de quant s'anima

Del ric Cleopes, del savi Tolomeo - i agudesa que el Sol volant corona

Despatx benèvol del cel, flora arqueada - ab gràcia universal de l'hemisferi

Embrió d'Ofir en braços de l'aurora - i al sublime sa llum en or s'abrasa

És la bellesa que adora / mon cor cego a sos carinyos - legítima del candor / i pubilla de l'aurora

esta font ab claredat / enganyà a Narcís de cor - perquè l'ajude a florir / lo que l'ajuda a acabar

Garsa de l'aura, resplandent garsota - fàcil, errònia, lisongera i vana

Glòria del gran Cleofanto, / de la fama mut etxís - perquè sos alumnos afinant carmín, / ales pinten als àngels i als serafins

Iris, de l'esfera / florit horitzó - Fènix que renaix / als rajos del sol

Menino de Neteo, / que a la ribera dónes rica escama - celebrant, de sos aires presumida, / ab trompa de marfil ta despedida

Meteoro ruidós que l'orbe assombres - l'acerada altivés deixes pavesa

Molèstia fon un temps ta bella altura / a la pàtria de l'Euro sempre vana - I vent lo Nilo, que la terra adora, / si la rigué festiu, ja sols la plora

Obelisco que al cel dónes cuidado - són de les glòries les brillants columnes

Or nasqué al clar Sol de la noblesa - ses virtuts sempre grans, molt peregrines - Octava en llaors de sant Oleguer

Prodigi que m'aconselles / ab les llengües d'un ardor - a ríurer-me de ses llengües, / puix tu et burles de ses llames

Què mires, o bell Narcís infeliç? / Repara que cego estàs, o rapàs - i per sentir lo que sent, / a on abraça s'apaga

Reina de l'aire, gala de l'esfera / que ab dolorosa carrera - i a rasgos del despejo que professa, | tota plena respecta la grandesa.

Ròdope astuta, si bé sempre ingrata, / en fingir i atresorar s'esmera - perquè conste quant vana fou l'empresa / d'eternitzar miracle sa bellesa

Ser de son pit l'amorosa rosa, puix viu ab ella l'abella bella - empèndrer, que reine estrella ella, / i que ànsies de mariposa hi posa

Ta pompa sol·liciten les corones / i blasó de ses victòries - imprimint ab compàs mil meravelles / ab gràcia universal de les estrelles

Volar ab temps al retiro, / prevenint turmenta tal - sent burlar a la fortuna, / és triomfar del temporal