El Cens de Poesia Catalana de l’Edat Moderna (PCEM o, simplement, Cens de Poesia) posa a l’abast de la comunitat investigadora una eina digital en contínua revisió, capaç d’aplegar de manera ordenada tota la informació necessària per a la localització i el coneixement bàsic dels testimonis, impresos o manuscrits, de la poesia medieval o moderna transmesa entre els anys 1474-1814. Els poemes que, a banda de ser difosos entre aquests límits cronològics, es troben en fonts anteriors o posteriors a aquestes dates, han estat descrits també a través d’altres testimonis que coneixem, encara que siguin més antics o més moderns, però en cap cas inventariem fonts impreses posteriors a 1860, ja que pels volts d’aquesta data deixen d’estampar-se en format de plec solt algunes obres popularíssimes com la Peregrinació del Venturós Pelegrí, al mateix temps que comencen a proliferar les edicions d’obres antigues enfocades cap a la bibliofília o l’erudició filològica.
El Cens de Poesia inclou quatre llistats diferents: “Autors”, “Poemes”, “Fonts”, “Bibliografia utilitzada”. Les tres primeres taules permeten que l’usuari pugui fer les cerques pertinents, ja per buscar les obres escrites per un poeta (“Autor”), els testimonis impresos o manuscrits d’un poema determinat (“Poemes”) o els manuscrits o impresos amb els testimonis que transmeten cada un d’ells (“Fonts”). Els registres d’aquests llistats poden incorporar referències creuades que menen d’un llistat a l’altre (per exemple, des de cada testimoni de “Fonts” es pot accedir a “Poemes” per consultar, d’aquesta manera, altres testimonis de la mateixa obra). La quarta taula, “Bibliografia utilitzada”, informa sobre la bibliografia que els autors de PCEM han consultat i citen a “Poemes” i “Fonts”. A banda de les referències creuades internes, hi ha nombrosos enllaços que permeten, per exemple, la consulta directa de reproduccions digitals lliurement accessibles a través del web. Aquestes reproduccions, i també molts facsímils que s’indiquen als apartats de bibliografia, són la base d’una part important dels materials del Cens de Poesia, cosa que afecta de manera especial les col·leccions de goigs.
El Cens de Poesia Catalana de l’Edat Moderna es constitueix formalment el 2015 com a línia del programa de l’IEC Base de dades de Manuscrits catalans de l'edat moderna (1474-1814) <https://mcem.iec.cat/>, dirigit per Eulàlia Duran i Grau i coordinat per Maria Toldrà i Sabaté. Així doncs, PCEM ha estat concebut des dels seus orígens com un complement útil per poder fer una cerca més exhaustiva, no només per manuscrit, sinó també per autor i per obra, dels continguts lírics aplegats prèviament a MCEM, base de dades en la qual els autors del Cens han col·laborat durant anys. Aquest propòsit s’ha concretat en el transvasament d’una part dels materials de MCEM al Cens de Poesia: els continguts traspassats apareixen relacionats sota una nova jerarquia expressament creada per a la consulta de fonts, obres i autors de poesia. Pel fet de tenir un corpus més restringit des del punt de vista tipològic, i pel fet de respondre a unes necessitats més concretes, el Cens té una màquina de cerca que ofereix més possibilitats que MCEM de cara a l’estudi i classificació de poemes.
El Cens de Poesia també aspira a complementar MCEM a través de la descripció de fonts impreses que, evidentment, queden excloses de MCEM, però que en molts casos transmeten obres que coneixem també a través de manuscrits de l’Edat Moderna. L’addició de textos impresos dóna una visió global més exacta del que fou la transmissió de la poesia d’aquesta època, i també permet filar més prim en l’estudi bibliogràfic de les composicions inventariades. Els materials de PCEM que deriven directament de MCEM són identificats com a tals en els respectius registres de les taules “Poemes” i “Fonts”, però hi ha algunes diferències entre ambdues bases de dades que dificulten el vessament de la informació de l’una a l’altra sense afectar els principis metodològics que fonamenten la jerarquització i presentació del Cens de Poesia. Un aspecte cabdal per poder individuar de manera escaient les fonts impreses és marcar els salts de línia i també adoptar uns criteris de transcripció molt conservadors, sense modernitzar les grafies dels impresos antics. Sense precaucions com les que acabem d’esmentar és absolutament impossible articular un corpus lliure de confusions entre plecs poètics, fulls impresos o edicions que poden ser molt semblants però diferents. Pautes com aquestes, especialment escaients a l’anàlisi bibliogràfica de textos impresos, han estat aplicades també als textos manuscrits, tot articulant, a nivell metodològic, opcions diverses entre PCEM i MCEM. Per aquests motius els autors del Cens de Poesia han intentat, en la mesura de llurs possibilitats, revisar expressament els materials compilats, fins i tot aquells que són descrits a MCEM i que, de fet, no haurien pogut ser localitzats d’una altra manera.
A banda dels registres localitzats o, fins i tot, extrets directament de MCEM, una part molt important dels testimonis del Cens de Poesia deriva de la tesi doctoral d’un dels seus autors, Joan Mahiques (Repertori d’Obres en Vers. Una aportació a la “Bibliografia de Textos Catalans Antics”, 2009). Aquesta tesi fou redactada en el marc del projecte BITECA (Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears <http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/biteca_ca.html>), dirigit per Gemma Avenoza, Lourdes Soriano i Vicenç Beltran. Si més no en l’any 2009, BITECA i el Repertori d’Obres en Vers presentaven un corpus de poesia gairebé idèntic revisat en el seu conjunt per Joan Mahiques. Pel fet de ser una tesi inèdita, i per evitar repeticions innecessàries, els autors de PCEM han omès aquesta referència bibliogràfica, però mantenen la remissió al MANID de BITECA, la qual cosa permet reconèixer, de retruc, quins registres del Cens de Poesia deriven del Repertori d’Obres en Vers.
Els autors d’aquest cens parteixen del coneixement d’una bona diversitat de corpora i bases de dades de poesia medieval o moderna de diferents àrees lingüístiques de la Romània, obres de referència publicades des del segle XIX fins a l’actualitat, unes en format paper i altres en format digital. En l’àmbit català, la varietat de recursos centrats en la poesia medieval contrasta clarament amb els pocs esforços que s’han dedicat a classificar de manera sistemàtica alguna de les nostres parcel·les poètiques d’època moderna. L’excepció més rellevant és, sens dubte, la base de dades Nise <http://www.nise.cat/ca-es/home.aspx/>. Aquest recurs, coordinat per Pep Valsalobre i basat en una gran aportació de dades facilitades per Albert Rossich, se centra sobretot en la poesia barroca de transmissió manuscrita. A hores d’ara, ni Nise ni PCEM arriben a cobrir tot o quasi tot el corpus de la poesia catalana de l’Edat Moderna, que encara té molts tresors per descobrir.
En la seva fase actual, el Cens de Poesia posa a l’abast de l’investigador poemes manuscrits derivats de MCEM, més altres poemes impresos o manuscrits extrets del Repertori d’Obres en Vers, però hi afegeix molts materials (sobretot edicions) absents en recursos com els esmentats (poesies de Joan Ferrandis d’Herèdia, Pere Serafí, Joan Timoneda, Onofre Almudèver; plecs poètics i fulls solts amb goigs, obres devotes, poemes satírics, relacions de fets diversos o propaganda de guerra). La importància i el volum atorgats a les menudències de la literatura de canya i cordill supera els 1500 registres de testimonis, i explica que tres quartes parts de les fonts impreses descrites al Cens de Poesia inclouen com a màxim un o dos testimonis de poemes.
Joan Mahiques & Helena Rovira
Setembre de 2017
Citació recomanada: Joan Mahiques & Helena Rovira, PCEM – Cens de Poesia Catalana de l’Edat Moderna, <https://pcem.iec.cat>. [Data de consulta]
